LES PALLES DE PLÁSTIC: GRAN CONTAMINANT

les palles contaminants

Adorn de batuts i usat per facilitar la degustació de les més diferents begudes, les palles de plàstic estan al centre d’una campanya de preservació del medi ambient. En aquest cas, l’artefacte és un gran vilà i apunta a un contaminador important.

La qüestió és que el polipropilè i poliestirè, materials que en general es fan les palles, no són biodegradables. En ser descartat, tendeixen a romandre en l’atmosfera, es desintegren en trossos més petits i acaben en l’estómac dels animals.

D’acord amb la campanya The Last Plastic Straw (l’última palla de plàstic), només als Estats Units s’usen diàriament 500 milions de palles. El projecte té com a objectiu educar al públic sobre les conseqüències de l’ús de l’eina.

El fundador del moviment, Jackie Núñez viu en la Badia de Monterey, Califòrnia, en una espècie de santuari marí anomenat pels biòlegs del Serengeti del mar – una referència a l’ecosistema africà. Allí, segons Jackie, es recullen a cada any a les platges de l’al voltant més de 5000 palles rebutjats. L’objecte està entre els deu més oposats en el International Coastal Cleanup Day, campanya a Califòrnia per a la neteja de la costa.

No se sap amb certesa, però es creu que les primeres palles tubulars la van produir els sumeris, civilització antiga del sud de Mesopotàmia. Fet d’or i similar a una palla amb filtre, ho usaven per beure cervesa, probablement per evitar els subproductes sòlids de la fermentació que s’amuntegaven sota l’ampolla.

La palla moderna, feta de paper, ho va patentar l’inventor nord-americà Marvin C. Ston en 1888. Tuvi la idea en un dia d’estiu a Washington, mentre bevia un Mint Julep.

El problema ambiental va sorgir quan les palles la fan amb plàstic, en la dècada de 1950.